Història – Llegenda

El Pare Noel

Tot i que la llegenda del Pare Noel és antiga i complexa, i procedeix en gran manera de la història de Sant Nicolau (6 de desembre), la imatge de Santa Claus amb el trineu, els rens i les bosses amb regals és una invenció americana, que s’ha convertit en una figura entranyable que fa les delícies dels més petits.

 

La història diu que el Pare Noel viu al Pol Nord acompanyat de la senyora Noel i d’un grup de follets que són els encarregats de fabricar les joguines que desitjant els nens i les nenes de tot el món.

 

El Pare Noel arriba la nit de Nadal, el 24 de desembre, carregat de regals per les nenes i nens que s’hagin portat bé i els deixen sota l’arbre de Nadal.

Els Reis d’Orient

Els Reis Mags, Reis d’Orient o simplement Reis o els Reixos són segons el Nou Testament, uns mags que van veure un estel i seguint-ne el rastre es van posar cap a Betlem per adorar el nen Jesús. Guiats per un estel van portar regals a Jesús. Li van fer tres regals: or, per la seva condició de rei; encens, per si el nen era Déu, i mirra, per si era home i havia de morir.

 

L’evangeli de Mateu (únic llibre de la Bíblia que en parla) no especifica quants eren només diu que eren mags o savis i que venien d’Orient. Es va deduir que si van dur tres regals, el més lògic era que cada regal el portés un savi diferent. Amb el temps, aquests mags, van passar a ser tres astròlegs i després l’Església els anomena definitivament, Reis, un títol menys misteriós que el de Mags.

 

Segons la tradició els tres noms són: Baltasar, Gaspar i Melcior i cap dels tres Reis és negra, segons el magnífic mosaic bizantí de Ravenna, on apareixen per primera vegada. No és fins al segle XIV que queda fixada la imatge icònica d’un rei blanc, un de ros i un negre. Segons l’Església, per representar les tres grans races conegudes a l’època.
Tradicionalment, els Reis d’Orient visiten els infants dotze dies després de Nadal, la nit del 5 al 6 de gener. I la nit màgica toca anar a dormir ben d’hora per trobar algun regal i, en alguns casos, un sac de carbó.

La Mare Noel

Mare Noel, Senyora Claus o Mama Claus, és un personatge nadalenc de les versions modernes de la llegenda de Santa Claus (Sant Nicolau) i es descriu com la seva esposa.

 

La Senyora Claus o Senyora Noel, se’n fa menció per primera vegada en el conte de 1849 “Una llegenda de Nadal”.

 

En moltes de les actuals versions de la llegenda, la Senyora Noel, viu feliç amb el seu marit, com a mestressa de casa i gaudeix fent pastissos.

 

Generalment representada com una velleta grassoneta, amb els cabells blancs recollits en un “monyo”, portant un vestit de color vermell amb un davantal de color blanc, i a vegades amb ulleres.
No obstant això, cal assenyalar que actualment en les versions modernes, els mitjans de comunicació, campanyes publicitaries, etc. mostren una Mare Noel més atractiva, jove i prima.

 

En la tradició popular anglosaxona igualment existeix la llegenda urbana que el seu nom de soltera era Mary Christmas (un joc de paraules en angles, relacionada amb la frase de Merry Christmas que significa Feliç Nadal.

 

També es diu que no podia tenir fills i que el seu marit el Pare Noel, davant l’absència de fills, regala joguines i té una especial debilitat per la mainada.